Aquesta vegada es va pensar que estaria bé escriure un relat basant-nos en una imatge.
Aquí teniu la imatge i el meu relat:
Tarda a casa
Va arribar a casa gelada de fred després de voltar tot el dia pels carrers de la ciutat. Venia carregada de coses. La calefacció que havia programat per a engegar-se a les quatre ja havia caldejat la sala. Tot estava net i endreçat: la Mari havia fet bé la seva feina.
Es va treure les sabates i es va asseure al seu silló preferit. Sobre la tauleta l’esperaven el diari i una copeta d’anís. Mentre llegia va assaborir el licor poc a poc.
Ja només li calia pensar en què faria per sopar. Li va venir de gust una mica de brou que li havia sobrat del cap de setmana, un filet de pollastre a la planxa i de postres un plàtan.
Es va aixecar per anar a la cuina, i va ser aleshores que va ensopegar amb les bosses plenes d’andròmines que havia recollit aquell dia, va caure sobre les cadires velles de jardí i les fustes que feien servir per al foc, i va quedar ben estabornida fins que el company rodamón que compartia amb ella el pati de la casa abandonada va arribar al cap d’una estona.
