Versió 2: Nadales
Només tinc dues mans!! M’has sentit? No en tinc ni tres ni quatre, o sigui que per molt que em cridis no podré anar més depressa a ensobrar totes les postals de Nadal que t’has entestat a escriure per a tots els amics que tenim desperdigats pel món! Però si ara ja ningú escriu nadales, home! On vas a parar! Era tan senzill enviar un correu electrònic! Però no, escriure, ensobrar i enganxar segells. I no m’atabalis més, que ja t’he dit que ni amb quatre mans acabaria això abans que avui tanquin l’oficina de correus!
dissabte, 26 de desembre del 2009
Dues versions per a un sol tema: "La cuarta mano"
Versió 1: La rentadora
La Maria es va comprar una rentadora de quarta mà, però estava com nova. No tenia cap ratllada, i quan funcionava no feia cap soroll estrany. Li va durar dos anys funcionant la mar de bé. Fins que un dissabte, mentre esperava que centrifugués va sentir un pluf i la màquina va deixar de funcionar. Va haver de treure la roba xopa i estendre-la. Les veïnes es queixarien de l’aiguat, però per una vegada que les molestava…Aquella mateixa tarda va anar a la botiga d’electrodomèstics i es va comprar una rentadora nova. La vella li van recollir els mateixos transportistes i al cap d’unes hores la van deixar a la deixalleria. Havia viscut dotze anys.
La Maria es va comprar una rentadora de quarta mà, però estava com nova. No tenia cap ratllada, i quan funcionava no feia cap soroll estrany. Li va durar dos anys funcionant la mar de bé. Fins que un dissabte, mentre esperava que centrifugués va sentir un pluf i la màquina va deixar de funcionar. Va haver de treure la roba xopa i estendre-la. Les veïnes es queixarien de l’aiguat, però per una vegada que les molestava…Aquella mateixa tarda va anar a la botiga d’electrodomèstics i es va comprar una rentadora nova. La vella li van recollir els mateixos transportistes i al cap d’unes hores la van deixar a la deixalleria. Havia viscut dotze anys.
dissabte, 5 de desembre del 2009
El collar - Minirelats (2ona temporada)
Tribus urbanes
es dues noies van entrar a la botiga per què una d’elles es volia comprar un collaret. La dependenta els en va ensenyar uns quants: en tenien de vàries mides, més llargs alguns, més ajustats els altres. De diferents colors i amb diferents ornaments. La que volia comprar el collar no s’acabava de decidir. Mirava l’estesa de peces sobre el taulell i feia el gest d’agafar-ne una, però quasi de seguida canviava d’idea i les mans es movien per tocar la que els ulls proposaven com a alternativa. La que feia d’acompanyant no deia res. Només esperava que la seva amiga triés i comprés el collaret d’una vegada, i que sortissin de la botiga. La dependenta, pacient darrera el taulell, donava alguna indicació i algun consell, i esperava també la decisió de la noia. Finalment, ella va agafar-ne un de tons vermells i peces platejades i se’l va posar satisfeta. Va pagar el que tocava, i després de fer un senyal a la seva amiga van sortir totes dues de la botiga. La dependenta no sabia ben bé què pensar, però al cap i a la fi, va concloure, les noies eren joves, buscaven alternatives, i en aquella ciutat no hi havia molta oferta. La seva única opció a tenir un collar de tatxes d’estètica punk, era anar a buscar-lo a la botiga d’animals més ben assortida que hi havia a la comarca.
es dues noies van entrar a la botiga per què una d’elles es volia comprar un collaret. La dependenta els en va ensenyar uns quants: en tenien de vàries mides, més llargs alguns, més ajustats els altres. De diferents colors i amb diferents ornaments. La que volia comprar el collar no s’acabava de decidir. Mirava l’estesa de peces sobre el taulell i feia el gest d’agafar-ne una, però quasi de seguida canviava d’idea i les mans es movien per tocar la que els ulls proposaven com a alternativa. La que feia d’acompanyant no deia res. Només esperava que la seva amiga triés i comprés el collaret d’una vegada, i que sortissin de la botiga. La dependenta, pacient darrera el taulell, donava alguna indicació i algun consell, i esperava també la decisió de la noia. Finalment, ella va agafar-ne un de tons vermells i peces platejades i se’l va posar satisfeta. Va pagar el que tocava, i després de fer un senyal a la seva amiga van sortir totes dues de la botiga. La dependenta no sabia ben bé què pensar, però al cap i a la fi, va concloure, les noies eren joves, buscaven alternatives, i en aquella ciutat no hi havia molta oferta. La seva única opció a tenir un collar de tatxes d’estètica punk, era anar a buscar-lo a la botiga d’animals més ben assortida que hi havia a la comarca.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)