Pintura (Minicontes basats en la imatge)

Vaig començar sucant el dit a la pintura groga: era fresqueta i em va fer una mica d’angúnia. Després vaig sucar l’altre dit a la pintura verda: tenia un mica de pòsit al fons, com sorra fina. La pintura blava va ser per a un tercer dit: aquesta vegada ja no em va fer angúnia, tot i que la vaig notar més espessa. Ja només quedava el pot amb la pintura vermella, les pintures de colors s’anaven barrejant per la mà i els dos dits que quedaven lliures no es pot dir que fossin nets. Però encara n’hi vaig sucar un altre i vaig escampar els colors pel paper tal com ens havien les educadores. Això de la pintura de dits no m’agrada gaire, però si no ho faig, després ho posen a l’informe i els meus pares es preocupen.

El Lector (Minicontes basats en la imatge)

Me enamoré de él porque me dijo que yo era su fuente de inspiración, su musa. Me leía unos textos preciosos, de frases elaboradas y palabras poco comunes. Cada noche nos sentábamos juntos en el sofá, se ponía las gafas, y con una copa de vino en una mano, y el libro en la otra me agasajaba con la lectura de pasajes mientras yo le besaba y me acurrucaba entre sus brazos. Una noche me di cuenta que su tono de voz era engolado, que no leía para mí, sinó para sí y el enamoramiento se deshizo como por arte de magia. Nunca más volví a su casa, ni contesté a sus llamadas.

Principis

Ja fa uns dies que estic trasbalsada. No sé ben bé com ha passat, però d’una atacada ha acabat amb dos dels principis que fins ara tenia com a “sagrats”. En un moment de pressió em vaig veure abocada a prendre una decisió ràpida, no vaig pensar massa, només vaig actuar. Vaig fer allò que em va semblar que havia de fer i no el que tan acuradament havia escrit en el “Llibre del Meus Principis”. Fins aleshores no havia estat en la situació d’haver-me de provar a mí mateixa. Clar! Qué fàcil és mantenir màximes d’aquesta manera! He de reconèixer que la transgressió em va agradar, els resultats a curt termini han estat bons i ningú n’ha sortit perjudicat. Hauré de buscar altres principis? Em sembla que no, que en trencaré més, i com a mínim en substituiré uns quants dels que tinc més arrelats i que moltes vegades, ara me n’adono, no em deixen avançar.

Cap de setmana

Cap de setmana amb nens. Com sempre, improviso i no faig massa plans. Tinc el cap massa ple de dades de la feina i en el fons em fa ràbia recòneixer que em fa mandra organitzar-me els dies d'oci. De fet, els nens tampoc em demanen grans coses: una estona de tele o nintendo, jocs de taula, ser a casa tranquil, i l'estrella del moment, hores a l'skate park. Ells proven i proven "greens", "ollies", "flips" i altres figures que han vist per la tele i videos del Youtube. Avui hem estat tres hores veient un campeonat de skate com a acte de festa del barri. Per sort a la vora del parc hi ha bancs i hi toca el sol. Molts dies m'enduc un libre, un diari o aprofito per a fer llistes...Al meu davant, Collserola ben verda. Després de l'hivern humit la primavera s'ha fet notar.