Llop de mar
La cafetera de l’habitació de l’hotel no funcionava. El preu per nit era baix i va pensar que amb això ho justificava. Ja es queixaria més tard a recepció per una cosa com aquella. Només buscava repòs per treure’s del cap una quimera, i de moment no ho havia aconseguit. Des que havia arribat a la ciutat no havia parat de ploure, i tot i així estava content: era millor que estar cobert de suor, com quan el sol queia a plom. Després d’una nit donant voltes i barallant-se amb el coixí, i a pesar de les inclemències del temps va sortir de l’hotel i saltironant per sobre els bassals com un esquirol, va fer camí cap el port. Quan plou, el mar agafa un to gris ploma de colom que li produeix un plaer que no sap descriure. El sent espès com un sèrum de molta puresa que es deixa travessar per vaixells que van d’una punta a l’altra del món. La seva obsessió estava ancorada cap al mig de la petita badia. És un vaixell de dos metres d’eslora, pintat amb uns dibuixos en espiral que pretenen ser un ram de flors, o la cua d’un paó, depèn de com els miris. L’havien fabricat de fusta de sequoia i es notava que tenia solera. A coberta hi havia un poal foradat també gris com el mar, que havia servit per netejar, i per recollir els peixos que es pescaven en alta mar. Estava tan concentrat en els seus pensaments que no va veure l’home que s’acostava, i quan van topar, li va deixar anar el miquel que es mereixia. L’home, amb faccions d’esquimal, el va mirar tan malament que el va espantar. Però de seguida va continuar el seu camí i no li va fer més cas.
Aleshores es va treure unes claus de la butxaca, va enfilar les escales primes que donaven accés a coberta i va obrir el cadenat que li permetria entrar de nou dins la cabina. Aquell vaixell havia estat el seu esplai durant molts anys, i hi havia abocat més amor que als seus pares, que a qualsevol dona que havia conegut, - i n’havia conegut moltes i de molt maques - , o que a qualsevol altra persona que hagués pogut passar per la seva vida.
Tot l’interior estava cobert de pols. Li va semblar sentir un gat que miolava, però no... només era un record. Va anar obrint tots els armaris i recollint amb paciència els estris que hi havia a dins. Fins i tot va trobar un pot amb sèmola que semblava en bon estat encara. També el va posar a la bossa. Les plaques que acreditaven la seva propietat eren dins d’un calaix i això era el que més falta li feia en aquell moment. Li feia ràbia no poder sortir dels rails en els quals s’havia posat la seva vida, com si fos un tren. No li agradaven els trens, sempre saps per on passaran. En canvi els vaixells, els pots fer anar per on vols. Aquella llibertat mentre navegava havia estat la seva riquesa més gran. Ara però ja no n’hi quedava ni un polsim, l’havien deixat tan esquilat com una ovella australiana per primavera.
Quan va sortir de nou a coberta l’esperaven els dos joves a qui havia venut el vaixell. No tenia raó quan pensava que eren inexperts i que només havien navegat en una sèquia. Ell també havia estat un principiant, i de mica en mica s’havia convertit en un bon coneixedor de les marees i dels corrents. No podia ser tan mesquí. Els nois tenien la cara pelada d’haver passat hores al sol, navegant potser?
Els va donar les pliques amb les escriptures i va rebre un taló.
Ja no hi hauria un vaixell ancorat. Amb la venda l’havia alliberat, igual que ell s’havia alliberat de saber que no podia navegar des que feia uns quants anys cada vegada que sortir al mar es marejava i era incapaç de governar el vaixell.
Sense tristesa va tornar a l’hotel.
PLORAMIQUES
1.plom 2.sol 3.raó 4.ram 5.esquirol 6.miquel 7. amor 8. paó 9.mesquí 10.poal 11. plaques 12. esquimal 13.espiral 14.rail 15. riquesa 16.pols 17. sequoia 18. maques 19. mar 20.sèquia 21. ploma 22. quimera 23. plaer 24.sèrum 25.eslora 26. esplai 27.repòs 28.ploure 29. solera 30.polsim 31.primes 32.pliques 33.suor 34.pesar 35. miolar 36.preu 37. esquilar 38. sèmola 39. puresa 40. pelar
