Tira la pedra i amaga la mà
Era molt espabilada: quan preveia que hi podia haver problemes desapareixia d’escena amb una facilitat que ens deixava a tots sorpresos. El més enutjós era que moltes vegades els problemes els generava ella. Iniciava qualsevol discussió i en el moment àlgid, quan ja tots ens hi havíem embrancat , ella sortia com si el tema no l’afectés.
Fins que un dia la jugada no li va sortir rodona com sempre, no va calcular bé el moment de la desaparició i es va trobar ben atrapada enmig de recriminacions i algunes indirectes. L’endemà va excusar-se i no venir a dinar amb nosaltres. Des d’aleshores ja no ens va voler acompanyar més.
