Scrabble Català - joc de la xarxa

D'una xarxa social: a partir d'una paraula s'han d'escriure 40 paraules fent servir les lletres de la paraula mare. Qui escriu la número 40, i com a premi, ha d'escriure un relat fent servir les totes les paraules que han sortit, i publicar-lo a la pàgina. Tot i que algú es va saltar la número 37, el promotor del joc va acceptar el meu conte. Aquí el teniu.






n moment, Montse (VII Scrabble Català)

La feina era la seva passió. Tot i així, moltes vegades es sentia al laboratori com si estés en una presó. El seu pare asseria contundent en els sermons que habitualment li feia: "-Ets com un frare, tot el dia resant assegut en un tamboret de cinc potes i esperant alguna sorpresa dels teus experiments."
Com la somera que cada matí, camí del tros, passava fressant, i deixava les passeres sobre el camí de terra, davant de la casa del poble on estiuejava de petit, ell reproduïa amb precissió una sèrie d'assaigs per a demostrar que la substància objecte del seu estudi era una barreja d'isòmers. Si ho aconseguia, la recompensa seria una gran satisfacció personal, un reconeixement de la comunitat científica, articles amb la seva firma a la premsa del sector...Però l'èxit és efímer i aviat buscaria un altre repte que el tornaria a la taula del laboratori i el faria el seu serf una altra temporada.
Malgrat estar tan absorbit per les tasques de la investigació, professava un gran amor a la seva dona. I li demostrava sovint, a vegades la sorprenia amb alguna escapada a un poblet de mar o bé li regalava una joia de forma original. Aquell dia frisava per arrivar a casa: li havia comprat un anell molt recargolat amb un safir al bell mig. “-Quin bon gust!” va ser la frase de la dependenta de la joieria quan el va triar. No veia l’hora de veure la cara de la seva dona.
“- Què ens ha tocat la rifa?”. Davant d’una de les seves demostracions d’afecte sempre li feia la pregunta, mig riallera, mig seriosa. Després, també invariablement, l’abraçava i es menjaven a petons. Només de pensar-hi es va excitar, i de cop li va venir al cap que a l’última visita a la clínica ginecològica on seguien el tractament li havien dit que el seu esperma no era de bona qualitat, i podia ser una causa per la qual encara no tinguessin fills. Es va despistar i no va veure que l’homenet prim del semàfor passava de verd a vermell. Tan sols va notar una cosa amorfa que li queia al damunt, i li va evitar acabar en un fossar, sota les moreres, on potser de tant en tant la seva dona li portaria roses del roser del jardí i, com si res, li llegiria una rima. Quan li va tornar la consciència es va mesar seriós la barba i va decidir que ja era el moment de començar les reformes.
En arribar a casa, mentre esperava a la seva dona, es va afaitar. Després d’aquest canvi n’havien de seguir uns quants més i, decidit, va confeccionar la seva llista. “-La vida són canvis” va ser el primer que li va dir amb fermesa mentre li passava la llista i el paquetet de la joieria. Ella va somriure i ja no va fer la pregunta de sempre…

Passeriformes (Jordi) VII Scrabble català.

1. sèrie 2.passió 3.firma 4.reforma 5. mar 6.amor 7.prim 8.professar 9. forma 10.resar 11.fressar 12.roser 13.fossar 14. sermó 15.fermesa 16.moreres 17. presó 18.esperma 19. rifa 20. mesar 21.serf 22. pare 23.seriosa 24.asserir 25. isòmer 26.sorpresa 27. semàfor 28.frisar 29. efímer 30. somera 31. frare 32. passeres 33.frase 34. amorf 35. res 36.rima 38.premsa 39. sempre 40. safir

La desaparició (Minicontes 2010-2011)

Tira la pedra i amaga la mà

Era molt espabilada: quan preveia que hi podia haver problemes desapareixia d’escena amb una facilitat que ens deixava a tots sorpresos. El més enutjós era que moltes vegades els problemes els generava ella. Iniciava qualsevol discussió i en el moment àlgid, quan ja tots ens hi havíem embrancat , ella sortia com si el tema no l’afectés.
Fins que un dia la jugada no li va sortir rodona com sempre, no va calcular bé el moment de la desaparició i es va trobar ben atrapada enmig de recriminacions i algunes indirectes. L’endemà va excusar-se i no venir a dinar amb nosaltres. Des d’aleshores ja no ens va voler acompanyar més.

El retorn (Minicontes 2010-2011)

amí sense retorn





- On vas? Si te’n vas no tornis! Has agafat un camí sense retorn!
- Tots els camins tenen retorn. Pels camins s’hi pot anar i tornar, retornar.
- Per aquest no. Si el comences a fer en un sentit, a mida que vas caminant, es va esborrant al teu darrera.
- Ja! Això no t’ho creus ni tu! Per què m’ho dius això?
- T’estic dient que no tornis!
- Això es diferent: tu no vols que torni, però jo puc tornar…pel mateix camí, o per un altre que em porti al mateix punt.
- Doncs a mí no m’hi trobaràs.
- Cap problema. Aquest no és el problema. Jo puc tornar i marxar i tornar una altra vegada. Sé que cada vegada puc trobar una situació diferent, però no em diguis més que el camí no té retorn.
- Ets molt tossut. Els teus retorns són només ganes de demostrar que existeixes i sempre vols tenir raó. Necessites dir que has marxat però sempre tornes. Qué pesat!
- D’acord, tu guanyes. No tornaré, i ja veuràs que em trobaràs a faltar. Espero però, que no trobis el camí si em vols venir a buscar.

Montse...ratona

De la Jessica Hirsche, ja us en he parlat altres vegades, però es que les seves lletres m'agraden molt!

Vacances - Turisme urbà

Era el primer dia de vacances i encara no tenia clar què volia fer. Amb els diners que havia estalviat durant l'any podia haver contractat un viatge a un lloc llunyà i exòtic, o fer un creuer, o comprar un billet d'avió i marxar a l'aventura, o... Però per aquestes alternatives ja havia fet tard. Després de passar per dues agències de viatges va quedar desenganyada. De cop va decidir que faria turisme per la seva ciutat: va trobar allotjament en un hotel de 5 estrelles, va posar la roba que sí tenia preparada a la maleta i s'hi va instal·lar en un parell d'hores, cap al capvespre. Va sopar al restaurant de l'hotel i va sortir. Li van omplir les mans de "flyers" de locals on ballar i fer una copa. Aquella nit en va visitar tres: a cada un va beure un Four Roses, va fer preguntes als cambrers com si mai hagués estat a la ciutat, va xerrar amb altres turistes com ella que li van explicar què havia de visitar sens falta. Va tornar a l'hotel a les cinc de la matinada. Per l'endemà havia quedat amb una parella de francesos per anar junt a l'oficina de turisme i preparar una ruta per les exposicions més noves. Per fi! va pensar, unes vacances diferents!

Pintura (Minicontes basats en la imatge)

Vaig començar sucant el dit a la pintura groga: era fresqueta i em va fer una mica d’angúnia. Després vaig sucar l’altre dit a la pintura verda: tenia un mica de pòsit al fons, com sorra fina. La pintura blava va ser per a un tercer dit: aquesta vegada ja no em va fer angúnia, tot i que la vaig notar més espessa. Ja només quedava el pot amb la pintura vermella, les pintures de colors s’anaven barrejant per la mà i els dos dits que quedaven lliures no es pot dir que fossin nets. Però encara n’hi vaig sucar un altre i vaig escampar els colors pel paper tal com ens havien les educadores. Això de la pintura de dits no m’agrada gaire, però si no ho faig, després ho posen a l’informe i els meus pares es preocupen.

El Lector (Minicontes basats en la imatge)

Me enamoré de él porque me dijo que yo era su fuente de inspiración, su musa. Me leía unos textos preciosos, de frases elaboradas y palabras poco comunes. Cada noche nos sentábamos juntos en el sofá, se ponía las gafas, y con una copa de vino en una mano, y el libro en la otra me agasajaba con la lectura de pasajes mientras yo le besaba y me acurrucaba entre sus brazos. Una noche me di cuenta que su tono de voz era engolado, que no leía para mí, sinó para sí y el enamoramiento se deshizo como por arte de magia. Nunca más volví a su casa, ni contesté a sus llamadas.

Principis

Ja fa uns dies que estic trasbalsada. No sé ben bé com ha passat, però d’una atacada ha acabat amb dos dels principis que fins ara tenia com a “sagrats”. En un moment de pressió em vaig veure abocada a prendre una decisió ràpida, no vaig pensar massa, només vaig actuar. Vaig fer allò que em va semblar que havia de fer i no el que tan acuradament havia escrit en el “Llibre del Meus Principis”. Fins aleshores no havia estat en la situació d’haver-me de provar a mí mateixa. Clar! Qué fàcil és mantenir màximes d’aquesta manera! He de reconèixer que la transgressió em va agradar, els resultats a curt termini han estat bons i ningú n’ha sortit perjudicat. Hauré de buscar altres principis? Em sembla que no, que en trencaré més, i com a mínim en substituiré uns quants dels que tinc més arrelats i que moltes vegades, ara me n’adono, no em deixen avançar.

Cap de setmana

Cap de setmana amb nens. Com sempre, improviso i no faig massa plans. Tinc el cap massa ple de dades de la feina i en el fons em fa ràbia recòneixer que em fa mandra organitzar-me els dies d'oci. De fet, els nens tampoc em demanen grans coses: una estona de tele o nintendo, jocs de taula, ser a casa tranquil, i l'estrella del moment, hores a l'skate park. Ells proven i proven "greens", "ollies", "flips" i altres figures que han vist per la tele i videos del Youtube. Avui hem estat tres hores veient un campeonat de skate com a acte de festa del barri. Per sort a la vora del parc hi ha bancs i hi toca el sol. Molts dies m'enduc un libre, un diari o aprofito per a fer llistes...Al meu davant, Collserola ben verda. Després de l'hivern humit la primavera s'ha fet notar.

Verd que l'amor s'hi perd

Verd, verd i més verd, que l'amor s'hi perd, diuen. I és clar que s'hi perd! Si als voltants del casalot només hi ha prats i boscos, i mai es veu una ànima! L'Alastair voldria marxar d'aquestes contrades. Ja fa molt temps que hi pensa, però en el fons té por, i encara que es queixi està tan acostumat a la solitud i al silenci, que pensa que si algun dia es trobés en un lloc més concorregut no sabria què fer.
Ell però voldria un amor i com que pel verd l'amor es perd...pensa mirant els camps des de la finestra.
Avui ha baixat al poble a comprar. Troba els veïns i amics, es posen al dia de la salut tant de l'ànima com del cos, comenten les últimes novetats. Al vespre torna a casa ja de nit: els prats verds són negres ja. Potser demà...

Todo tiene un precio?

Hace unos meses estuve en paro una temporada (por suerte, corta) y entre otras cosas tuve tiempo y ganas de probar actividades complementarias. Algunas las descubrí yo solita, otras me las dieron a conocer... Una de ellas es la página de TRND (diría que viene del inglés "Trend", tendencia): se dedican a promocionar productos nuevos, y para ello escogen a un número de personas, que previamente han presentado su candidatura a través de la web, les mandan material promocional para repartir entre amigos y familia, y después de recoger opiniones se devuelve la respuesta en la misma web.
En verano colaboré con un proyecto de Sugus, y después de un tiempo inactiva, ahora he empezado con un proyecto de un libro: "Todo tiene un precio" de Neus Arqués . Me llamó la atención el tema, aunque de entrada pensé que sería un poco tópico en estos tiempos donde se habla tanto de conciliación, pero me leí el avance de los dos primeros capítulos, y me vi reflejada en una de las protagonistas (no os voy a decir cual). Tuve claro que quería leer el libro entero y una vez hecho, he de decir que la historia me ha parecido muy buena y el libro se lee con muchas ganas de saber dónde llegaran las protagonistas, y cual es la solución.

2ª temporada de minirelats - Una imatge

Aquesta vegada es va pensar que estaria bé escriure un relat basant-nos en una imatge.
Aquí teniu la imatge i el meu relat:

Tarda a casa

Va arribar a casa gelada de fred després de voltar tot el dia pels carrers de la ciutat. Venia carregada de coses. La calefacció que havia programat per a engegar-se a les quatre ja havia caldejat la sala. Tot estava net i endreçat: la Mari havia fet bé la seva feina.
Es va treure les sabates i es va asseure al seu silló preferit. Sobre la tauleta l’esperaven el diari i una copeta d’anís. Mentre llegia va assaborir el licor poc a poc.
Ja només li calia pensar en què faria per sopar. Li va venir de gust una mica de brou que li havia sobrat del cap de setmana, un filet de pollastre a la planxa i de postres un plàtan.
Es va aixecar per anar a la cuina, i va ser aleshores que va ensopegar amb les bosses plenes d’andròmines que havia recollit aquell dia, va caure sobre les cadires velles de jardí i les fustes que feien servir per al foc, i va quedar ben estabornida fins que el company rodamón que compartia amb ella el pati de la casa abandonada va arribar al cap d’una estona.

A nice evening

he young woman attended the concert with a couple of friends. She was not expecting anything special but she was willing to spend a nice evening listening to music. When the musician appeared on the scenario the light changed and she realised that she had fallen in love. The concert was nice and the music filled the room and the hearts of the people. After the last song, the attendees got up and left the room. The woman and her friends came out too. The light was off.

Molts canvis?

o buscava canviar de feina perquè la que tenia ja li anava bé: dominava el tema i es considerava prou ben remunerat. No volia canviar de pis perquè vivia en el barri que mé li abellia de la ciutat i tenia la mida justa per a moure's comodament. No pensava en canviar de nòvia perquè la noia li feia costat en tot i no l'atabalava per tal que es casessin. Per això tothom es va sorprendre quan després dels quinze dies de sol, platja i bons sopars a Begur, va demanar la baixa a l'empresa, es va vendre el pis i li va dir a la nòvia que ho deixaven córrer. Ella va ser l'única que el va escridassar i ell només va ser capaç de dir-li que necessitava un canvi.

Nous horitzons

D'un dia per l'altre es va començar a trobar la dona pel barri, a unes hores intempestives si ens referim a l'horari laboral diürn. A les onze del matí a l'oficina bancària, els dimecres al mercat... La seva cara li resultava familiar, però no aconseguia ubicar-la. Un matí assolellat van coincidir al parc, totes dues amb el diari, i amb la intenció d'asseure's al mateix banc. Es van somriure i un cop una al costat de l'altra no va poder evitar mirar per sobre els fulls quina era la secció escollida per a iniciar la lectura. Com ella, era a la plana d'anuncis, secció demandes. "- També estàs a l'atur tu?", va preguntar."- Sí, fins no fa gaire era responsable de Recursos Humans a Secretàries, S.A. No em recordes? Et vaig entrevistar fa uns mesos. Buscava una ajudant. La persona a qui es va contractar es va embolicar amb el gerent, i el va convèncer que ella podia ocupar el meu lloc amb més eficiència. Ara sóc jo qui busca feina. Saps d'alguna cosa que em pugui anar bé?".