amí sense retorn
- On vas? Si te’n vas no tornis! Has agafat un camí sense retorn!
- Tots els camins tenen retorn. Pels camins s’hi pot anar i tornar, retornar.
- Per aquest no. Si el comences a fer en un sentit, a mida que vas caminant, es va esborrant al teu darrera.
- Ja! Això no t’ho creus ni tu! Per què m’ho dius això?
- T’estic dient que no tornis!
- Això es diferent: tu no vols que torni, però jo puc tornar…pel mateix camí, o per un altre que em porti al mateix punt.
- Doncs a mí no m’hi trobaràs.
- Cap problema. Aquest no és el problema. Jo puc tornar i marxar i tornar una altra vegada. Sé que cada vegada puc trobar una situació diferent, però no em diguis més que el camí no té retorn.
- Ets molt tossut. Els teus retorns són només ganes de demostrar que existeixes i sempre vols tenir raó. Necessites dir que has marxat però sempre tornes. Qué pesat!
- D’acord, tu guanyes. No tornaré, i ja veuràs que em trobaràs a faltar. Espero però, que no trobis el camí si em vols venir a buscar.
