Despedida
Sábado por la mañana y me despierto en una cama extraña. A mi lado, el cuerpo de un hombre sobre el cual todavía no he decidido la naturaleza de mis sentimientos. Atracción sexual? Cariño? El inicio de un gran amor? Cualquiera de las combinaciones?
Qué complicado! Me levanto y me visto. Dudo entre despertar al durmiente y decirle adiós o esperar a que despierte, opción que no me apetece en absoluto. Decido irme sin despertarle. En la mesilla, le dejo una nota: “Nos vemos en Marte”.
diumenge, 29 de juliol del 2012
dissabte, 31 de març del 2012
Minicontes Ludicum: Els exàmens
L'exàmen
Avui havia de fer un examen i estava molt nerviosa. Semblava mentida que com més gran es feia i més experiència acumulava, el dia que tenia examen se li feia costa amunt.
La matèria la dominava. A més, tenia una certa clarividència i deduia amb antelació quines podien ser les preguntes. Això li permetia preparar-se i desenvolupar bé les respostes. Fins ara tampoc havia suspès cap examen. Però quins nervis! Li havia costat dormir, i al matí s’havia llevat amb un nus a l’estómac.
Sort que el camí el coneix i ha conduit com si la portés amb un pilot automàtic. Quan ha obert la porta de seguida ha sentit la veu…Hola filla, com ha anat la setmana?
Avui havia de fer un examen i estava molt nerviosa. Semblava mentida que com més gran es feia i més experiència acumulava, el dia que tenia examen se li feia costa amunt.
La matèria la dominava. A més, tenia una certa clarividència i deduia amb antelació quines podien ser les preguntes. Això li permetia preparar-se i desenvolupar bé les respostes. Fins ara tampoc havia suspès cap examen. Però quins nervis! Li havia costat dormir, i al matí s’havia llevat amb un nus a l’estómac.
Sort que el camí el coneix i ha conduit com si la portés amb un pilot automàtic. Quan ha obert la porta de seguida ha sentit la veu…Hola filla, com ha anat la setmana?
dissabte, 24 de març del 2012
dimarts, 6 de desembre del 2011
diumenge, 27 de març del 2011
XVII Scrabble Català
Llop de mar
La cafetera de l’habitació de l’hotel no funcionava. El preu per nit era baix i va pensar que amb això ho justificava. Ja es queixaria més tard a recepció per una cosa com aquella. Només buscava repòs per treure’s del cap una quimera, i de moment no ho havia aconseguit. Des que havia arribat a la ciutat no havia parat de ploure, i tot i així estava content: era millor que estar cobert de suor, com quan el sol queia a plom. Després d’una nit donant voltes i barallant-se amb el coixí, i a pesar de les inclemències del temps va sortir de l’hotel i saltironant per sobre els bassals com un esquirol, va fer camí cap el port. Quan plou, el mar agafa un to gris ploma de colom que li produeix un plaer que no sap descriure. El sent espès com un sèrum de molta puresa que es deixa travessar per vaixells que van d’una punta a l’altra del món. La seva obsessió estava ancorada cap al mig de la petita badia. És un vaixell de dos metres d’eslora, pintat amb uns dibuixos en espiral que pretenen ser un ram de flors, o la cua d’un paó, depèn de com els miris. L’havien fabricat de fusta de sequoia i es notava que tenia solera. A coberta hi havia un poal foradat també gris com el mar, que havia servit per netejar, i per recollir els peixos que es pescaven en alta mar. Estava tan concentrat en els seus pensaments que no va veure l’home que s’acostava, i quan van topar, li va deixar anar el miquel que es mereixia. L’home, amb faccions d’esquimal, el va mirar tan malament que el va espantar. Però de seguida va continuar el seu camí i no li va fer més cas.
Aleshores es va treure unes claus de la butxaca, va enfilar les escales primes que donaven accés a coberta i va obrir el cadenat que li permetria entrar de nou dins la cabina. Aquell vaixell havia estat el seu esplai durant molts anys, i hi havia abocat més amor que als seus pares, que a qualsevol dona que havia conegut, - i n’havia conegut moltes i de molt maques - , o que a qualsevol altra persona que hagués pogut passar per la seva vida.
Tot l’interior estava cobert de pols. Li va semblar sentir un gat que miolava, però no... només era un record. Va anar obrint tots els armaris i recollint amb paciència els estris que hi havia a dins. Fins i tot va trobar un pot amb sèmola que semblava en bon estat encara. També el va posar a la bossa. Les plaques que acreditaven la seva propietat eren dins d’un calaix i això era el que més falta li feia en aquell moment. Li feia ràbia no poder sortir dels rails en els quals s’havia posat la seva vida, com si fos un tren. No li agradaven els trens, sempre saps per on passaran. En canvi els vaixells, els pots fer anar per on vols. Aquella llibertat mentre navegava havia estat la seva riquesa més gran. Ara però ja no n’hi quedava ni un polsim, l’havien deixat tan esquilat com una ovella australiana per primavera.
Quan va sortir de nou a coberta l’esperaven els dos joves a qui havia venut el vaixell. No tenia raó quan pensava que eren inexperts i que només havien navegat en una sèquia. Ell també havia estat un principiant, i de mica en mica s’havia convertit en un bon coneixedor de les marees i dels corrents. No podia ser tan mesquí. Els nois tenien la cara pelada d’haver passat hores al sol, navegant potser?
Els va donar les pliques amb les escriptures i va rebre un taló.
Ja no hi hauria un vaixell ancorat. Amb la venda l’havia alliberat, igual que ell s’havia alliberat de saber que no podia navegar des que feia uns quants anys cada vegada que sortir al mar es marejava i era incapaç de governar el vaixell.
Sense tristesa va tornar a l’hotel.
PLORAMIQUES
1.plom 2.sol 3.raó 4.ram 5.esquirol 6.miquel 7. amor 8. paó 9.mesquí 10.poal 11. plaques 12. esquimal 13.espiral 14.rail 15. riquesa 16.pols 17. sequoia 18. maques 19. mar 20.sèquia 21. ploma 22. quimera 23. plaer 24.sèrum 25.eslora 26. esplai 27.repòs 28.ploure 29. solera 30.polsim 31.primes 32.pliques 33.suor 34.pesar 35. miolar 36.preu 37. esquilar 38. sèmola 39. puresa 40. pelar
La cafetera de l’habitació de l’hotel no funcionava. El preu per nit era baix i va pensar que amb això ho justificava. Ja es queixaria més tard a recepció per una cosa com aquella. Només buscava repòs per treure’s del cap una quimera, i de moment no ho havia aconseguit. Des que havia arribat a la ciutat no havia parat de ploure, i tot i així estava content: era millor que estar cobert de suor, com quan el sol queia a plom. Després d’una nit donant voltes i barallant-se amb el coixí, i a pesar de les inclemències del temps va sortir de l’hotel i saltironant per sobre els bassals com un esquirol, va fer camí cap el port. Quan plou, el mar agafa un to gris ploma de colom que li produeix un plaer que no sap descriure. El sent espès com un sèrum de molta puresa que es deixa travessar per vaixells que van d’una punta a l’altra del món. La seva obsessió estava ancorada cap al mig de la petita badia. És un vaixell de dos metres d’eslora, pintat amb uns dibuixos en espiral que pretenen ser un ram de flors, o la cua d’un paó, depèn de com els miris. L’havien fabricat de fusta de sequoia i es notava que tenia solera. A coberta hi havia un poal foradat també gris com el mar, que havia servit per netejar, i per recollir els peixos que es pescaven en alta mar. Estava tan concentrat en els seus pensaments que no va veure l’home que s’acostava, i quan van topar, li va deixar anar el miquel que es mereixia. L’home, amb faccions d’esquimal, el va mirar tan malament que el va espantar. Però de seguida va continuar el seu camí i no li va fer més cas.
Aleshores es va treure unes claus de la butxaca, va enfilar les escales primes que donaven accés a coberta i va obrir el cadenat que li permetria entrar de nou dins la cabina. Aquell vaixell havia estat el seu esplai durant molts anys, i hi havia abocat més amor que als seus pares, que a qualsevol dona que havia conegut, - i n’havia conegut moltes i de molt maques - , o que a qualsevol altra persona que hagués pogut passar per la seva vida.
Tot l’interior estava cobert de pols. Li va semblar sentir un gat que miolava, però no... només era un record. Va anar obrint tots els armaris i recollint amb paciència els estris que hi havia a dins. Fins i tot va trobar un pot amb sèmola que semblava en bon estat encara. També el va posar a la bossa. Les plaques que acreditaven la seva propietat eren dins d’un calaix i això era el que més falta li feia en aquell moment. Li feia ràbia no poder sortir dels rails en els quals s’havia posat la seva vida, com si fos un tren. No li agradaven els trens, sempre saps per on passaran. En canvi els vaixells, els pots fer anar per on vols. Aquella llibertat mentre navegava havia estat la seva riquesa més gran. Ara però ja no n’hi quedava ni un polsim, l’havien deixat tan esquilat com una ovella australiana per primavera.
Quan va sortir de nou a coberta l’esperaven els dos joves a qui havia venut el vaixell. No tenia raó quan pensava que eren inexperts i que només havien navegat en una sèquia. Ell també havia estat un principiant, i de mica en mica s’havia convertit en un bon coneixedor de les marees i dels corrents. No podia ser tan mesquí. Els nois tenien la cara pelada d’haver passat hores al sol, navegant potser?
Els va donar les pliques amb les escriptures i va rebre un taló.
Ja no hi hauria un vaixell ancorat. Amb la venda l’havia alliberat, igual que ell s’havia alliberat de saber que no podia navegar des que feia uns quants anys cada vegada que sortir al mar es marejava i era incapaç de governar el vaixell.
Sense tristesa va tornar a l’hotel.
PLORAMIQUES
1.plom 2.sol 3.raó 4.ram 5.esquirol 6.miquel 7. amor 8. paó 9.mesquí 10.poal 11. plaques 12. esquimal 13.espiral 14.rail 15. riquesa 16.pols 17. sequoia 18. maques 19. mar 20.sèquia 21. ploma 22. quimera 23. plaer 24.sèrum 25.eslora 26. esplai 27.repòs 28.ploure 29. solera 30.polsim 31.primes 32.pliques 33.suor 34.pesar 35. miolar 36.preu 37. esquilar 38. sèmola 39. puresa 40. pelar
dijous, 20 de gener del 2011
XIII Scrabble català
Vol sense motor
La van portar a l’hospital amb el peronè trencat i encongida com una pansa. Per com anava vestida tothom va pensar que era una rodamón. Havia aparegut a la platja, sobre la sorra, a tocar de l’aigua i amb les onades que amb la pujada de la marea li besaven els peus. El grup de joves que la va trobar venien de passar la nit en blanc i de bar en bar. Només per justificar la fama de pendons van voler acabar la festa amb una remullada i ja ho veieu! el programa va tenir un final inesperat! Malgrat tot, no van desamparar la dona i se les van manegar per avisar al telèfon d’emergències. El trencament havia estat net i no va ser difícil pel metge de guàrdia deixar-la enllestida en poca estona. Acabada l’operació la dona va dormir com un nadó, hores i hores. Quan es va despertar va dir que tenia gana i en un tres i no res va endrapar la verdura, la dorada al forn i el pastisset amb merenga que li van portar. Després es va quedar mig abaltida, i quan la noia de Serveis Socials va entrar a l’habitació encara va fer veure que no la sentia. Venia amb l’encàrrec d’esperonar-la i fer-la parlar.
“Ja les coneixo a totes aquestes: són com sangoneres de les vides alienes. Et xuclen tota la informació que poden de la teva vida, i en comptes de fer el bé, només la remenen a la seva conveniència i et deixen més tocada. No t’explicaré pas que he arribat aquí després d’una vida una mica agitada i com a final d’un amor una mica esbojarrat. Em vaig casar molt jove i vivíem a pagès. El meu marit era un dropo, però no deixava passar cap ocasió si jo me li posava al davant. A la cuina, al graner, on fos! Aquella època vaig ser una ponedora de nens. Vaig passar per uns quants embarassos, i tots els fills van néixer i créixer bé. La meva vida era una roda que no parava. En una event esportiu, on un dels meus fills competia com a nedador vaig conèixer qui va ser de veritat l’home de la meva vida, ho vaig deixar tot i vaig fugir amb ell. Potser ho vas llegir a la premsa. Ell era més jove, i era senador, dels que seuen als graons més baixos, però senador al cap i a la fi. De seguida que ens vam veure va ser com si ens haguéssim enrampat. Recordo haver-me posat com la grana, quan durant el berenar que hi va haver després ell em va passar el porró ple de “grappa”. Vam valorar les nostres possibilitats i sabent que les circumstàncies no eren totalment favorables, la decisió de començar una etapa junts es pot dir que quasi va ser jugar a parells o senars. I quan es va pondre el sol ja havíem emprès un camí sense tornada. Els periodistes van adornar la nostra relació, i sense un gram de vergonya van escampar la història de la dona madura que sedueix al jove innocent. Però ni jo era tan madura ni ell tan innocent. Han estat una desena d’anys de passió, de riure i de plorar, de córrer món i d’estimar-nos. No sóc una sense sostre: visc en una casa amb jardí. Hi tenim plantats un llimoner, un magraner i uns quants arbres més. Treballo, i he pogut restablir una bona relació amb els meus fills, això sí després de demanar perdó moltes vegades. Jo ja li vaig dir que ara sóc gran per fer segons quines activitats, però ell va insistir que havíem de provar el vol sense motor. Quin magre favor ens vaig fer quan vaig acceptar! A ell se l’ha empassat el mar, i a mi només em quedarà el record de les roderes que l’avió maleït va deixar a la pista de l’aeròdrom. Au va noia! No desis encara la llibreta. Potser si vull tornar a casa, sí que hauré d’explicar-te alguna cosa…”
DESENGRAMPONADOR (Tornavís).
1.Rodamón 2.roda 3.senar 4.esperonar 5.grapa 6.pondre 7.nedador 8.manegar 9.programa 10.endrapar 11.pansa 12.gram 13. enrampar 14.senador 15.sangonera 16.roderes 17.premsa 18.porró 19.magraner 20.desemparar 21.Pendó 22.dorada 23.graner 24.amor 25.graó 26.nadó 27.desar 28. magre 29.sorra 30.onada31.adornar 32. perdó 33. merenga 34. peroné 35. marea 36.dropo 37.grana 38. desena 39.ponedora 40. remenar
La van portar a l’hospital amb el peronè trencat i encongida com una pansa. Per com anava vestida tothom va pensar que era una rodamón. Havia aparegut a la platja, sobre la sorra, a tocar de l’aigua i amb les onades que amb la pujada de la marea li besaven els peus. El grup de joves que la va trobar venien de passar la nit en blanc i de bar en bar. Només per justificar la fama de pendons van voler acabar la festa amb una remullada i ja ho veieu! el programa va tenir un final inesperat! Malgrat tot, no van desamparar la dona i se les van manegar per avisar al telèfon d’emergències. El trencament havia estat net i no va ser difícil pel metge de guàrdia deixar-la enllestida en poca estona. Acabada l’operació la dona va dormir com un nadó, hores i hores. Quan es va despertar va dir que tenia gana i en un tres i no res va endrapar la verdura, la dorada al forn i el pastisset amb merenga que li van portar. Després es va quedar mig abaltida, i quan la noia de Serveis Socials va entrar a l’habitació encara va fer veure que no la sentia. Venia amb l’encàrrec d’esperonar-la i fer-la parlar.
“Ja les coneixo a totes aquestes: són com sangoneres de les vides alienes. Et xuclen tota la informació que poden de la teva vida, i en comptes de fer el bé, només la remenen a la seva conveniència i et deixen més tocada. No t’explicaré pas que he arribat aquí després d’una vida una mica agitada i com a final d’un amor una mica esbojarrat. Em vaig casar molt jove i vivíem a pagès. El meu marit era un dropo, però no deixava passar cap ocasió si jo me li posava al davant. A la cuina, al graner, on fos! Aquella època vaig ser una ponedora de nens. Vaig passar per uns quants embarassos, i tots els fills van néixer i créixer bé. La meva vida era una roda que no parava. En una event esportiu, on un dels meus fills competia com a nedador vaig conèixer qui va ser de veritat l’home de la meva vida, ho vaig deixar tot i vaig fugir amb ell. Potser ho vas llegir a la premsa. Ell era més jove, i era senador, dels que seuen als graons més baixos, però senador al cap i a la fi. De seguida que ens vam veure va ser com si ens haguéssim enrampat. Recordo haver-me posat com la grana, quan durant el berenar que hi va haver després ell em va passar el porró ple de “grappa”. Vam valorar les nostres possibilitats i sabent que les circumstàncies no eren totalment favorables, la decisió de començar una etapa junts es pot dir que quasi va ser jugar a parells o senars. I quan es va pondre el sol ja havíem emprès un camí sense tornada. Els periodistes van adornar la nostra relació, i sense un gram de vergonya van escampar la història de la dona madura que sedueix al jove innocent. Però ni jo era tan madura ni ell tan innocent. Han estat una desena d’anys de passió, de riure i de plorar, de córrer món i d’estimar-nos. No sóc una sense sostre: visc en una casa amb jardí. Hi tenim plantats un llimoner, un magraner i uns quants arbres més. Treballo, i he pogut restablir una bona relació amb els meus fills, això sí després de demanar perdó moltes vegades. Jo ja li vaig dir que ara sóc gran per fer segons quines activitats, però ell va insistir que havíem de provar el vol sense motor. Quin magre favor ens vaig fer quan vaig acceptar! A ell se l’ha empassat el mar, i a mi només em quedarà el record de les roderes que l’avió maleït va deixar a la pista de l’aeròdrom. Au va noia! No desis encara la llibreta. Potser si vull tornar a casa, sí que hauré d’explicar-te alguna cosa…”
DESENGRAMPONADOR (Tornavís).
1.Rodamón 2.roda 3.senar 4.esperonar 5.grapa 6.pondre 7.nedador 8.manegar 9.programa 10.endrapar 11.pansa 12.gram 13. enrampar 14.senador 15.sangonera 16.roderes 17.premsa 18.porró 19.magraner 20.desemparar 21.Pendó 22.dorada 23.graner 24.amor 25.graó 26.nadó 27.desar 28. magre 29.sorra 30.onada31.adornar 32. perdó 33. merenga 34. peroné 35. marea 36.dropo 37.grana 38. desena 39.ponedora 40. remenar
dissabte, 13 de novembre del 2010
Scrabble Català - joc de la xarxa
D'una xarxa social: a partir d'una paraula s'han d'escriure 40 paraules fent servir les lletres de la paraula mare. Qui escriu la número 40, i com a premi, ha d'escriure un relat fent servir les totes les paraules que han sortit, i publicar-lo a la pàgina. Tot i que algú es va saltar la número 37, el promotor del joc va acceptar el meu conte. Aquí el teniu.
n moment, Montse (VII Scrabble Català)
La feina era la seva passió. Tot i així, moltes vegades es sentia al laboratori com si estés en una presó. El seu pare asseria contundent en els sermons que habitualment li feia: "-Ets com un frare, tot el dia resant assegut en un tamboret de cinc potes i esperant alguna sorpresa dels teus experiments."
Com la somera que cada matí, camí del tros, passava fressant, i deixava les passeres sobre el camí de terra, davant de la casa del poble on estiuejava de petit, ell reproduïa amb precissió una sèrie d'assaigs per a demostrar que la substància objecte del seu estudi era una barreja d'isòmers. Si ho aconseguia, la recompensa seria una gran satisfacció personal, un reconeixement de la comunitat científica, articles amb la seva firma a la premsa del sector...Però l'èxit és efímer i aviat buscaria un altre repte que el tornaria a la taula del laboratori i el faria el seu serf una altra temporada.
Malgrat estar tan absorbit per les tasques de la investigació, professava un gran amor a la seva dona. I li demostrava sovint, a vegades la sorprenia amb alguna escapada a un poblet de mar o bé li regalava una joia de forma original. Aquell dia frisava per arrivar a casa: li havia comprat un anell molt recargolat amb un safir al bell mig. “-Quin bon gust!” va ser la frase de la dependenta de la joieria quan el va triar. No veia l’hora de veure la cara de la seva dona.
“- Què ens ha tocat la rifa?”. Davant d’una de les seves demostracions d’afecte sempre li feia la pregunta, mig riallera, mig seriosa. Després, també invariablement, l’abraçava i es menjaven a petons. Només de pensar-hi es va excitar, i de cop li va venir al cap que a l’última visita a la clínica ginecològica on seguien el tractament li havien dit que el seu esperma no era de bona qualitat, i podia ser una causa per la qual encara no tinguessin fills. Es va despistar i no va veure que l’homenet prim del semàfor passava de verd a vermell. Tan sols va notar una cosa amorfa que li queia al damunt, i li va evitar acabar en un fossar, sota les moreres, on potser de tant en tant la seva dona li portaria roses del roser del jardí i, com si res, li llegiria una rima. Quan li va tornar la consciència es va mesar seriós la barba i va decidir que ja era el moment de començar les reformes.
En arribar a casa, mentre esperava a la seva dona, es va afaitar. Després d’aquest canvi n’havien de seguir uns quants més i, decidit, va confeccionar la seva llista. “-La vida són canvis” va ser el primer que li va dir amb fermesa mentre li passava la llista i el paquetet de la joieria. Ella va somriure i ja no va fer la pregunta de sempre…
Passeriformes (Jordi) VII Scrabble català.
1. sèrie 2.passió 3.firma 4.reforma 5. mar 6.amor 7.prim 8.professar 9. forma 10.resar 11.fressar 12.roser 13.fossar 14. sermó 15.fermesa 16.moreres 17. presó 18.esperma 19. rifa 20. mesar 21.serf 22. pare 23.seriosa 24.asserir 25. isòmer 26.sorpresa 27. semàfor 28.frisar 29. efímer 30. somera 31. frare 32. passeres 33.frase 34. amorf 35. res 36.rima 38.premsa 39. sempre 40. safir
n moment, Montse (VII Scrabble Català)
La feina era la seva passió. Tot i així, moltes vegades es sentia al laboratori com si estés en una presó. El seu pare asseria contundent en els sermons que habitualment li feia: "-Ets com un frare, tot el dia resant assegut en un tamboret de cinc potes i esperant alguna sorpresa dels teus experiments."
Com la somera que cada matí, camí del tros, passava fressant, i deixava les passeres sobre el camí de terra, davant de la casa del poble on estiuejava de petit, ell reproduïa amb precissió una sèrie d'assaigs per a demostrar que la substància objecte del seu estudi era una barreja d'isòmers. Si ho aconseguia, la recompensa seria una gran satisfacció personal, un reconeixement de la comunitat científica, articles amb la seva firma a la premsa del sector...Però l'èxit és efímer i aviat buscaria un altre repte que el tornaria a la taula del laboratori i el faria el seu serf una altra temporada.
Malgrat estar tan absorbit per les tasques de la investigació, professava un gran amor a la seva dona. I li demostrava sovint, a vegades la sorprenia amb alguna escapada a un poblet de mar o bé li regalava una joia de forma original. Aquell dia frisava per arrivar a casa: li havia comprat un anell molt recargolat amb un safir al bell mig. “-Quin bon gust!” va ser la frase de la dependenta de la joieria quan el va triar. No veia l’hora de veure la cara de la seva dona.
“- Què ens ha tocat la rifa?”. Davant d’una de les seves demostracions d’afecte sempre li feia la pregunta, mig riallera, mig seriosa. Després, també invariablement, l’abraçava i es menjaven a petons. Només de pensar-hi es va excitar, i de cop li va venir al cap que a l’última visita a la clínica ginecològica on seguien el tractament li havien dit que el seu esperma no era de bona qualitat, i podia ser una causa per la qual encara no tinguessin fills. Es va despistar i no va veure que l’homenet prim del semàfor passava de verd a vermell. Tan sols va notar una cosa amorfa que li queia al damunt, i li va evitar acabar en un fossar, sota les moreres, on potser de tant en tant la seva dona li portaria roses del roser del jardí i, com si res, li llegiria una rima. Quan li va tornar la consciència es va mesar seriós la barba i va decidir que ja era el moment de començar les reformes.
En arribar a casa, mentre esperava a la seva dona, es va afaitar. Després d’aquest canvi n’havien de seguir uns quants més i, decidit, va confeccionar la seva llista. “-La vida són canvis” va ser el primer que li va dir amb fermesa mentre li passava la llista i el paquetet de la joieria. Ella va somriure i ja no va fer la pregunta de sempre…
Passeriformes (Jordi) VII Scrabble català.
1. sèrie 2.passió 3.firma 4.reforma 5. mar 6.amor 7.prim 8.professar 9. forma 10.resar 11.fressar 12.roser 13.fossar 14. sermó 15.fermesa 16.moreres 17. presó 18.esperma 19. rifa 20. mesar 21.serf 22. pare 23.seriosa 24.asserir 25. isòmer 26.sorpresa 27. semàfor 28.frisar 29. efímer 30. somera 31. frare 32. passeres 33.frase 34. amorf 35. res 36.rima 38.premsa 39. sempre 40. safir
Subscriure's a:
Missatges (Atom)