es dues noies van entrar a la botiga per què una d’elles es volia comprar un collaret. La dependenta els en va ensenyar uns quants: en tenien de vàries mides, més llargs alguns, més ajustats els altres. De diferents colors i amb diferents ornaments. La que volia comprar el collar no s’acabava de decidir. Mirava l’estesa de peces sobre el taulell i feia el gest d’agafar-ne una, però quasi de seguida canviava d’idea i les mans es movien per tocar la que els ulls proposaven com a alternativa. La que feia d’acompanyant no deia res. Només esperava que la seva amiga triés i comprés el collaret d’una vegada, i que sortissin de la botiga. La dependenta, pacient darrera el taulell, donava alguna indicació i algun consell, i esperava també la decisió de la noia. Finalment, ella va agafar-ne un de tons vermells i peces platejades i se’l va posar satisfeta. Va pagar el que tocava, i després de fer un senyal a la seva amiga van sortir totes dues de la botiga. La dependenta no sabia ben bé què pensar, però al cap i a la fi, va concloure, les noies eren joves, buscaven alternatives, i en aquella ciutat no hi havia molta oferta. La seva única opció a tenir un collar de tatxes d’estètica punk, era anar a buscar-lo a la botiga d’animals més ben assortida que hi havia a la comarca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada