Principis

Ja fa uns dies que estic trasbalsada. No sé ben bé com ha passat, però d’una atacada ha acabat amb dos dels principis que fins ara tenia com a “sagrats”. En un moment de pressió em vaig veure abocada a prendre una decisió ràpida, no vaig pensar massa, només vaig actuar. Vaig fer allò que em va semblar que havia de fer i no el que tan acuradament havia escrit en el “Llibre del Meus Principis”. Fins aleshores no havia estat en la situació d’haver-me de provar a mí mateixa. Clar! Qué fàcil és mantenir màximes d’aquesta manera! He de reconèixer que la transgressió em va agradar, els resultats a curt termini han estat bons i ningú n’ha sortit perjudicat. Hauré de buscar altres principis? Em sembla que no, que en trencaré més, i com a mínim en substituiré uns quants dels que tinc més arrelats i que moltes vegades, ara me n’adono, no em deixen avançar.