El retorn (Minicontes 2010-2011)

amí sense retorn





- On vas? Si te’n vas no tornis! Has agafat un camí sense retorn!
- Tots els camins tenen retorn. Pels camins s’hi pot anar i tornar, retornar.
- Per aquest no. Si el comences a fer en un sentit, a mida que vas caminant, es va esborrant al teu darrera.
- Ja! Això no t’ho creus ni tu! Per què m’ho dius això?
- T’estic dient que no tornis!
- Això es diferent: tu no vols que torni, però jo puc tornar…pel mateix camí, o per un altre que em porti al mateix punt.
- Doncs a mí no m’hi trobaràs.
- Cap problema. Aquest no és el problema. Jo puc tornar i marxar i tornar una altra vegada. Sé que cada vegada puc trobar una situació diferent, però no em diguis més que el camí no té retorn.
- Ets molt tossut. Els teus retorns són només ganes de demostrar que existeixes i sempre vols tenir raó. Necessites dir que has marxat però sempre tornes. Qué pesat!
- D’acord, tu guanyes. No tornaré, i ja veuràs que em trobaràs a faltar. Espero però, que no trobis el camí si em vols venir a buscar.

Montse...ratona

De la Jessica Hirsche, ja us en he parlat altres vegades, però es que les seves lletres m'agraden molt!

Vacances - Turisme urbà

Era el primer dia de vacances i encara no tenia clar què volia fer. Amb els diners que havia estalviat durant l'any podia haver contractat un viatge a un lloc llunyà i exòtic, o fer un creuer, o comprar un billet d'avió i marxar a l'aventura, o... Però per aquestes alternatives ja havia fet tard. Després de passar per dues agències de viatges va quedar desenganyada. De cop va decidir que faria turisme per la seva ciutat: va trobar allotjament en un hotel de 5 estrelles, va posar la roba que sí tenia preparada a la maleta i s'hi va instal·lar en un parell d'hores, cap al capvespre. Va sopar al restaurant de l'hotel i va sortir. Li van omplir les mans de "flyers" de locals on ballar i fer una copa. Aquella nit en va visitar tres: a cada un va beure un Four Roses, va fer preguntes als cambrers com si mai hagués estat a la ciutat, va xerrar amb altres turistes com ella que li van explicar què havia de visitar sens falta. Va tornar a l'hotel a les cinc de la matinada. Per l'endemà havia quedat amb una parella de francesos per anar junt a l'oficina de turisme i preparar una ruta per les exposicions més noves. Per fi! va pensar, unes vacances diferents!

Pintura (Minicontes basats en la imatge)

Vaig començar sucant el dit a la pintura groga: era fresqueta i em va fer una mica d’angúnia. Després vaig sucar l’altre dit a la pintura verda: tenia un mica de pòsit al fons, com sorra fina. La pintura blava va ser per a un tercer dit: aquesta vegada ja no em va fer angúnia, tot i que la vaig notar més espessa. Ja només quedava el pot amb la pintura vermella, les pintures de colors s’anaven barrejant per la mà i els dos dits que quedaven lliures no es pot dir que fossin nets. Però encara n’hi vaig sucar un altre i vaig escampar els colors pel paper tal com ens havien les educadores. Això de la pintura de dits no m’agrada gaire, però si no ho faig, després ho posen a l’informe i els meus pares es preocupen.

El Lector (Minicontes basats en la imatge)

Me enamoré de él porque me dijo que yo era su fuente de inspiración, su musa. Me leía unos textos preciosos, de frases elaboradas y palabras poco comunes. Cada noche nos sentábamos juntos en el sofá, se ponía las gafas, y con una copa de vino en una mano, y el libro en la otra me agasajaba con la lectura de pasajes mientras yo le besaba y me acurrucaba entre sus brazos. Una noche me di cuenta que su tono de voz era engolado, que no leía para mí, sinó para sí y el enamoramiento se deshizo como por arte de magia. Nunca más volví a su casa, ni contesté a sus llamadas.

Principis

Ja fa uns dies que estic trasbalsada. No sé ben bé com ha passat, però d’una atacada ha acabat amb dos dels principis que fins ara tenia com a “sagrats”. En un moment de pressió em vaig veure abocada a prendre una decisió ràpida, no vaig pensar massa, només vaig actuar. Vaig fer allò que em va semblar que havia de fer i no el que tan acuradament havia escrit en el “Llibre del Meus Principis”. Fins aleshores no havia estat en la situació d’haver-me de provar a mí mateixa. Clar! Qué fàcil és mantenir màximes d’aquesta manera! He de reconèixer que la transgressió em va agradar, els resultats a curt termini han estat bons i ningú n’ha sortit perjudicat. Hauré de buscar altres principis? Em sembla que no, que en trencaré més, i com a mínim en substituiré uns quants dels que tinc més arrelats i que moltes vegades, ara me n’adono, no em deixen avançar.

Cap de setmana

Cap de setmana amb nens. Com sempre, improviso i no faig massa plans. Tinc el cap massa ple de dades de la feina i en el fons em fa ràbia recòneixer que em fa mandra organitzar-me els dies d'oci. De fet, els nens tampoc em demanen grans coses: una estona de tele o nintendo, jocs de taula, ser a casa tranquil, i l'estrella del moment, hores a l'skate park. Ells proven i proven "greens", "ollies", "flips" i altres figures que han vist per la tele i videos del Youtube. Avui hem estat tres hores veient un campeonat de skate com a acte de festa del barri. Per sort a la vora del parc hi ha bancs i hi toca el sol. Molts dies m'enduc un libre, un diari o aprofito per a fer llistes...Al meu davant, Collserola ben verda. Després de l'hivern humit la primavera s'ha fet notar.