
Vaig començar sucant el dit a la pintura groga: era fresqueta i em va fer una mica d’angúnia. Després vaig sucar l’altre dit a la pintura verda: tenia un mica de pòsit al fons, com sorra fina. La pintura blava va ser per a un tercer dit: aquesta vegada ja no em va fer angúnia, tot i que la vaig notar més espessa. Ja només quedava el pot amb la pintura vermella, les pintures de colors s’anaven barrejant per la mà i els dos dits que quedaven lliures no es pot dir que fossin nets. Però encara n’hi vaig sucar un altre i vaig escampar els colors pel paper tal com ens havien les educadores. Això de la pintura de dits no m’agrada gaire, però si no ho faig, després ho posen a l’informe i els meus pares es preocupen.
Hola Montse ,segueix amb el blog que per cert esta molt bé.
ResponEliminaCarlus.
Amb una mica de retràs, però gràcies! No he vist el comentari fins avui...
ResponElimina