
Quan fa anys feia viatges més o menys exòtics hi havia dues coses que m´havia imposat com a obligatòries. La primera era trucar una vegada als meus pares per dir que estàvem bé, i la segona comprar i escriure unes quantes postals, als avis i als amics sobretot. De tornada a casa també m´agradava trobar a la bústia alguna postal que m´havien enviat a mí i veure paisatges que no reconeixia. Els textes eren habitualment curts, tipus telegrama i intentaven donar la màxima informació en poques frases.
En un època de la meva vida em vaig dedicar a fer col·lecció de postals i algunes de les que vaig rebre les he guardat anys i anys. Aquest any només he rebut una postal, des de Menorca, del meus fills i també la guardaré.
"Hola mama hem anat a unes platges molt boniques i hi han alguns peixos que mosseguen. Molts petons. G. i O."
I des del passat:
Des de Costa d´Ivori, 1994. "Hola gent! Ara mateix sóc camí del lloc on hem de fer de paletes. El viatge s´està fent etern, però hem d´aprendre a prendre-s´ho a "l'africana". Res més, que vagi tot molt bé!! N."
Des de Madrid, 1994. "Hola gent! Si mai aneu a Madrid, pregunteu-me on CAL anar. Ho sé. Petonets. P."
Des d´Itàlia, ??. "Hola! Després de molts km per anar de vacances l'únic que coneixo d'aquest poble és l'aigua i els núvols. Quina ràbia! i al plom de l'Antonio!! Ciao, E."
Des de Marrakech, 1992. "Hola nenes, records de d'aquesta ciutat plena de gent per tot arreu, motos i bicicletes i nens i vaja...de tot. Apa, fins ara. J."
Des d'Escòcia, 1991. "Salutacions des d'Escòcia!! Fem molta carretera, mengem poc i ens costa trobar un lloc per dormir. Una abraçada. M."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada