divendres, 18 de setembre del 2009

Lila que l'amor s'hi enfila


Fa temps algú em va explicar que les buguenvíl·lies són de color lila perquè els hi ha donat el sòl. O que com més sol els tocava es feien més fosques? Ja no me'n recordo, però avui m'ha vingut aquest pensament al cap quan he passat per davant d'una casa amb jardí on en tenien una de molt gran i molt florida, d'un lila intens, molt intens.
De les buguenvíl·lies me'n va parlar per primera vegada la meva tieta després d'un viatge a l'Àfrica, i curiosament aquesta planta va començar a aparèixer en algunes lectures. Planta semi-salvatge, que pel que sembla no requereix gaire atencions, excepte protegir-les de les gelades. No sabia com eren, però només el nom m'era atractiu. Avui aprenc que són originàries de Brasil i que el nom li van posar en memòria de Louis Antoine de Bougainville, navegant francès que la va descobrir en aquell país i va ajudar a escampar-la pel món.
M'agrada el lila, i avui especialment el de les buganvíl·lies que s'enfilaven paret amunt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada