Sóc la samarreta blanca amb topets rosa, i estic ben plegada i a punt sobre la cadira de la Martina. El més probable és que demà al matí hagi d'aguantar els seus plors i crits, i passi una estona a terra ben arrugada abans no vulgui que jo la vesteixi. Sóc la primera candidata a sustituir la samarreta rosa, que està a punt de convertir-se en draps: fa tres setmanes que aguanta jornades de dotze hores. L'esmorzar, l'escola, la pols del pati, els dits greixosos de l'hora de dinar i la xocolata de berenar, una mica més de pols del parc... Després les sortides de cap de setmana...Quan acaba el dia encara li queda gairebé una hora i mitja donant voltes a la rentadora, amb el sabó i el suavitzant. Si hi ha sort l'estenen al balcó i es pot airejar una mica, però si el dia està malament li toca una hora de sauna a l'assecadora. Ja no pot més! El rosa tan brillant i net que tenia quan va sortir del bombo de tintar s'ha transformat en un rosa grisós i brut, i no és el "rosa que l'amor s'hi posa" que va sentir quan l'àvia de la Martina la va veure el dia que la nena l'estrenava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada