Globus
Va sortir de casa i va baixar pel carrer Horta fins a la plaça Eivissa. Havia d´anar a la facultat i la ruta habitual era agafar la línia blava fins a Sants Estació i allà canviar a la línia verda fins a Palau Reial. Tot plegat entre tres quarts d´hora i una hora de camí. No sabia si el trobaria o no, però sempre hi pensava. Habitualment li feien angúnia, i no li agradaven gens els pidolaires que passaven pels vagons cantant, tocant l´acordió o venent mocadors. Però aquell noi era diferent, mai havia sentit que demanés res. Per l´accent, havia deduit que venia d´un país de parla anglesa, i no sabria dir-ne l´edat perquè duia la cara mig pintada i roba una mica fluixa. Entrava al vagó amb dos o tres globus inflats, els llençava amunt i animava a la gent a no deixar que toquessin el terra. Normalment els viatgers s´ho prenien amb humor i mig rient per sota el nas, i com qui no vol la cosa jugaven una estona amb els globus fent cas de les paraules del noi. Només aleshores s´adonava de les cares sèries i trascendents que feien tots abans que el noi els fes jugar amb els globus.
Qui arribava a terme després d´haver jugat uns minuts sortia del vagó amb un somriure als llavis, i potser alguna cosa d´aquelles que moments abans semblava molt important, ara ja no ho era tant.
No sabia els motius pels quals aquell noi feia allò, perquè ni demanava diners ni la gent li´n donava. Pensava que potser feia alguna tesi doctoral i volia averiguar si els usuaris de la línia blava eren més riallers que els de les altres línies. També podria ser que fos un altruista optimista i feliç que volia fer que persones aparentment tristes comencessin la seva jornada amb una mica més d´al.legria.
Mai però es va atrevir a preguntar-li i la resposta no la sap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada