Cap de setmana llarg. Hem anat a les terres de l'Ebre. Amb els nens hem estat a l'apartament de L'Ametlla de Mar, però ens hem desplaçat cada dia a Deltebre per trobar-nos amb els nostres amics.
El Delta queda prou lluny de Barcelona per no haver-hi, a aquestes alçades de l'any, molta aglomeració turística. La majoria, locals i alguns que com nosaltres aprofiten la possibilitat d'un allotjament gratuït. Hem disfrutat de la calma, de la caloreta, del bon menjar -parrillada a la vora de l'Ebre, calamars, menjar blanc...- i sobretot de la llum de setembre, que fa que el blau del cel sigui de veritat el blau celest, sense la grogor del cel d'estiu ni la grisor del cel d'hivern.
El capvespre a la platja hagués sigut perfecte si no fós pels mosquits que reclamaven com a seu un espai que convidava a la mandra dels grans i a les ganes d'aventura dels petits.
I de tornada, per les carreteres secundàries del Delta, els crancs que les travessen ens van donar la sensació d'estar en un lloc extrany. Vam preguntar i ens van dir que era normal, i que eren crancs autòctons ("Austrapotamobius pallipes"), però buscant amb el Google tinc els meus dubtes de si no eren els crancs americans ("Procambrus clarki").
Jo no vaig votar, però m'hagués agradat que el Delta de l'Ebre hagués sortit escollit com el paisatge més bonic de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada