Tall de cabell
Va anar d´un pèl que aquell matí no perdés l´autobús. Li havia costat molt acordar la cita amb la perruquera més prestigiosa de la ciutat, i com que tenia el saló en un barri allunyat del seu no hi podia anar fent una caminada com ella hagués volgut. Va entrar a la perruqueria quan faltaven cinc minuts per l´hora que li havien dit, i sorprenentment no va tenir ni temps de fullejar les revistes del cor. De seguida la van fer seure davant del mirall i la perruquera amb més prestigi de la ciutat la va mirar, li va toquejar els cabells i va concloure amb un “ja veuràs que bé que et deixarem!”. Aleshores la van fer anar al rentacaps, aigua calentona, xampú d´olor, suau massatge que la va rel.laxar… Embolicat el cap amb una tovallola va tornar al centre del saló, la perruquera de tanta anomenada ja l´esperava amb les tisores, i amb rapidesa i pulcritud va anar tallant aquí i allà. De tant en tant li repetia “ja veuràs que bé que et deixarem!”. Quan la gran perruquera va donar el tall per acabat li va dir a una de les ajudants que li assequés el cabell, i després encara li va fer uns retocs i se la va tornar a mirar bé. “Què et sembla? Eh que t´hem deixat bé?”. Ella que quasi no havia obert la boca es va mirar pel davant i pel darrera amb el mirall que li oferien, i l´única cosa que li va venir al cap en aquell moment va ser que li havien près el pèl.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada